Xerrada a la Festa de la Transhumància, a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, Catalunya, el 21 de setembre de 2024.
És possible salvar tant els óssos com els pastors? Aquesta era la pregunta que em vaig fer quan vaig començar a investigar el meu llibre.
Aviat em vaig adonar que no és només una qüestió d’ossos i ovelles. Hi ha molts altres animals involucrats. I no és només una qüestió de biologia. Els animals també tenen connotacions culturals.
Igualment em vaig adonar que la reintroducció dels óssos es pot classificar com a renaturalització.
Vull ser clar, el meu llibre no és propaganda a favor de la renaturalització. Parla sobre la relació entre la renaturalització i l’agricultura. Però vosaltres sabeu molt més d’agricultura que jo. Per tant, avui vull parlar principalment sobre les idees darrere de la renaturalització.
Sobre mi
Crec que he de parlar-vos una mica dels meus antecedents. Vaig néixer a Anglaterra, però ja fa vint-i-set anys que visc a prop dels Pirineus. Aquí, la natura és més salvatge.
Per als britànics, la renaturalització dels Pirineus és com una llegenda, amb dracs que escupen foc. Com es pot viure amb óssos i llops, em pregunten?
Vaig venir als Pirineus inicialment per caminar, però amb el pas del temps vaig començar a centrar la meva atenció en la qüestió de la reintroducció dels óssos.
Procés d’escriptura
Molts ramaders em van dir que la ramaderia estava en perill. Els ecologistes i altres ramaders van dir que era possible adaptar-se a la presència dels óssos. Qui tenia raó?
Després, el juliol 2017, 209 ovelles franceses van morir en una estimbada provocada per un ós al Mont Roig, Pallars Sobirà. El desembre d’aquell any hi va haver una reunió de protesta a Foix, a l’Arieja. Vaig assistir, i va ser allà on va néixer la idea del llibre.
Durant els dos anys següents, vaig parlar amb Gisèle Gouazé, una dels ramaders de Mont Roig. També vaig parlar amb una trentena de pastors i ramaders més, la majoria a la muntanya. A més, vaig conversar amb ecologistes i polítics. A França, Catalunya i Itàlia.
L’objectiu del meu llibre és presentar les seves opinions i deixar que el lector decideixi qui té raó.
També, al desembre 2017, es va enviar un vídeo anònim als mitjans. En ell, ramaders cridaven a matar óssos. Des de llavors, quatre óssos han estat assassinats; un d’ells, Cachou, a la Vall d’Aran.
Óssos
Tornem al principi. El 1996 només hi havia cinc óssos als Pirineus. Aquell any, es van portar dues femelles d’Eslovènia, i altres nou han seguit. Un d’ells, Goiat, va ser alliberat al Pallars Sobirà l’any 2016. Ara hi ha almenys 83 óssos.
L’any passat, la meitat d’aquests es van veure a Catalunya, principalment al Pallars Sobirà i a la Vall d’Aran; un nombre similar visiten els Couserans, a l’Arieja.
Els óssos estan prosperant. La població augmenta un 11% anual. Un informe del govern francès preveu que hi haurà 350 óssos l’any 2050.
Tot i aquesta xifra, el futur dels óssos als Pirineus no estaria assegurat. El principal problema actualment és la consanguinitat. En canvi, la població mundial no està amenaçada.
Ovelles
Ara parlem de ramaderia. Al costat francès dels Pirineus, 530.000 ovelles pugen als estives cada any. També ho fan 210.000 caps de bestiar boví.
Els ramaders de les muntanyes franceses reben subvencions que normalment representen més de la meitat dels seus ingressos. També reben diners per ajudar a protegir les ovelles dels óssos i compensacions per animals morts.
Couserans i Pallars Sobirà
Aquí a Catalunya, en el Pallars Sobirà, a les muntanyes altes on viuen els óssos, hi ha 3.200 ovelles i cabres en quatre grans ramats.
Als Couserans, hi ha 20.600 ovelles i cabres en zones d’alta muntanya.
Conflicte
El nombre d’animals morts o ferits pels óssos pirinencs es va mantenir estable fins al 2016, però després va augmentar d’uns 150 a 600. El 2019, amb unes estimbades, sembla excepcional.
A França, el 2023, 552 ovelles van ser atacades, la majoria mortes. No he pogut trobar les xifres per a Catalunya, però calculo que van morir menys de trenta ovelles.
Tant a França com a Espanya, ara gairebé totes les estives afectades per la predació tenen pastors i gossos de protecció. Les ovelles passen la nit en una pleta.
És clar que la convivència és més problemàtica a França que a Catalunya.
També és clar que les estives són difícils per als pastors. Com diu el pastor i ramader Jérôme Brunet: “Si estimes les teves ovelles i les exposes al perill, estàs caminant a un pas del precipici… Aquest instint de supervivència fa que visquis al límit durant noranta dies. I llavors, de vegades, pam! Ovelles mortes. Nits sense dormir. Uf!”
Què és la renaturalització?
Ara vull centrar-me en el concepte de la renaturalització.
Com he dit al principi, la reintroducció dels óssos no és un fenomen aïllat. L’arribada dels óssos, la protecció dels llops, i la cria en captivitat del linx ibèric formen part d’una mateixa idea: la renaturalització.
El concepte de renaturalització va sorgir als Estats Units als anys noranta però hi havia antecedents.
La renaturalització diu què la natura no és nomes una col·lecció d’animals i plantes. Això seria un zoològic. La natura també és la relació entre espècies. Així, la renaturalització és una qüestió de fomentar aquets processos naturals allà on manquen. La depredació n’és un. Menjar carronya, un altre. Fer preses als rius, un altre.
Parlo d’óssos, llops, àguiles, voltors i castors. També inclou millorar la salut del sòl, augmentant-ne el contingut orgànic. Fomentar els boscos.
Als grans parcs nacionals buits dels Estats Units, la renaturalització és biologia. Però, a Europa, hi ha espai per a una natura salvatge? Fins i tot és desitjable?
Com va arribar la renaturalització a l’agenda política?
La nostra manera de pensar sobre els animals es remunta molt enrere.
Les ovelles eren sempre bones. Només cal mirar la Bíblia per trobar nombroses referències a aquesta afirmació.
En el passat, la llana i la pell d’una ovella, la seva roba, es convertia en la roba d’un ésser humà. Tothom portava llana. A més, la carn de xai es convertia en carn humana. Hi havia una connexió íntima.
Al mateix temps, els cultes pagans del nord d’Europa veneraven els óssos. Quan el cristianisme es va consolidar, les idees paganes van haver de ser suprimides. Els óssos es van convertir en animàlia. El cristianisme preferia els lleons.
Va ser només quan els óssos gairebé havien desaparegut que el seu estat va començar a canviar radicalment. Concretament a Nadal 1902. Els primers ossets de peluix es van regalar als nens americans. La gent ja no tenia por dels óssos. Eren adequats per a les habitacions dels nens. (Imagina’t els Pirineus en aquella època, amb uns dos-cents óssos. Un osset de peluix hauria estat un malson per a un nen!)
En conseqüència, la societat americana es despertaria amb la idea que els óssos eren inofensius. Aquesta és part de la raó per la qual la reintroducció és possible. Això no és biologia, és la concepció cultural que ha canviat. Els óssos es perceben com menys perillosos.
També, més recentment, noves veus estan qüestionant el valor atribuït als animals. Tant França com Espanya han aprovat noves lleis de benestar animal. Hi ha més vegetarians i vegans. Sovint es critica la ramaderia intensiva.
Quan penso en els óssos, em sembla que les diferents idees dels ciutadans i els pagesos es poden resumir en un accent diacrític. L’accent tancat sobre la lletra “O”. En l’última reforma de 2016, la paraula “ós” per a l’animal va perdre l’accent. Això significa que ja no es pot distingir entre un depredador i l’esquelet de la seva víctima.
Penso que, si els acadèmics de l’IEC haguessin viscut als Pirineus, no haurien suprimit l’accent.
En Jérôme em va dir:
— Per als habitants de la ciutat, una ovella és només una safata de plàstic a la nevera d’un supermercat… Crec que quan no cries ovelles, no saps què són… La societat s’està desvinculant completament d’aquests animals que ens han acompanyat durant deu mil anys.
Connexions culturals amb els óssos als Pirineus
La natura no ha canviat, les percepcions culturals, sí.
Però hi ha algunes concepcions culturals que s’han mantingut inalterables durant segles. Les festes de l’ós a Catalunya del Nord s’han convertit recentment en Patrimoni Cultural Mundial.
Festa de l’Ós a Prats de Molló
A Prats de Molló, cada febrer, un home es disfressa d’ós. El surt del camp i ataca una noia, com a la faula Joan de l’Ós. En aquest punt, els caçadors disparen les seves escopetes i l’ós busca una altra víctima. Simbòlicament, l’ós és un depredador sexual. Al final de la festa, al mercat, uns barbers afaiten l’ós per revelar l’home dins.
Simbòlicament, en la cultura tradicional, com ens diu l’antropòloga Sophie Bobbé, l’ós representa la sexualitat. Això no va complaure a l’església cristiana.
D’altra banda, el llop representa la fam. Penso en la Caputxeta Vermella. I en l’expressió ‘tenir una fam de llop’.
Cominac importa óssos d’Eslovènia
Hi ha una altra connexió cultural amb els óssos: els domadors d’óssos als Couserans. Els ossets es criaven a les cases dels domadors.
L’any 1906, l’estat va voler requisar l’església de Cominac als Couserans. La població es va manifestar a la porta amb tres domadors i els seus óssos. Es van negar a permetre l’entrada dels funcionaris. Va ser un cas d’Ariejans i óssos d’una banda i del govern de l’altra. Fa només un segle, els Ariejans i els óssos estaven units contra el govern.
Com han canviat les coses des de llavors!
Fauna, persones i ramats: hi cabem tots?
Així doncs, “són compatibles els óssos i les ovelles als Pirineus?” Com hem vist, cal considerar tant la cultura com la biologia.
Bé, malgrat totes les entrevistes, no tinc la resposta clara. Hi ha matisos.
Evidentment, caldria fer més feina per protegir les ovelles i els pastors. Però seria suficient?
Crec que algunes estives seran abandonades perquè hi ha massa atacs. En algunes zones, les ovelles seran reemplaçades per vaques o cavalls. Però el que compta no és el nombre d’óssos, sinó les subvencions.
***
Hi ha molta gent involucrada en la qüestió. Pastors, ramaders, excursionistes, turistes, caçadors, ecologistes. Ningú té el monopoli de la veritat.
Espero que el meu llibre sigui una finestra a través de la qual els lectors puguin veure els temes amb més claredat.