Per a mi, Lone Wolf, d’Adam Weymouth, és un llibre que parla de saber veure —i aprofitar— les oportunitats. El 19 de desembre de 2011, Slavc —el llop solitari que dona nom al llibre— va emprendre el que va resultar ser una llarga caminada. Començant a Eslovènia, el jove llop es va encaminar cap al nord, deixant enrere la seva família. Al març de l’any següent, havia creuat Àustria i el nord d’Itàlia, recorrent uns 2.000 km fins al Parc Regional de Lessinia, a prop de Verona. Allà va conèixer una lloba —també errant— amb qui va formar la primera llopada observada a Lessinia en temps moderns. La seva descendència hi està avui plenament establerta.
Una dècada més tard, Weymouth va aprofitar l’oportunitat que li brindava el collar de seguiment de Slavc per seguir-ne les petjades. Pel camí va conèixer pastors, ecòlegs, pagesos i moltes altres persones, algunes de les quals, de saber-ne el pas, no haurien dubtat a clavar-li una estaca al cor.
El llibre que en va resultar pren aquests dos fils entrellaçats —el del llop i el del escriptor— traçats sobre el mapa dels Alps, i els teixeix amb altres històries de migració: històries d’humans que, cercant noves oportunitats o fugint de catàstrofes, també travessen un continent europeu cada cop més hostil.
Així, el llibre va més enllà del relat sobre el renaturalització i aborda també els efectes socials i polítics de la migració. Com pot ser que l’arribada d’uns quants llops, o d’uns quants persones, pugui despertar tant d’odi en determinats sectors?
El llibre és ric en dades històriques, biològiques i polítiques, i ple d’anècdotes sorprenents:
- Carlemany va fundar la louveterie, dedicada al control de l’espècie, l’any 812.
- Les parelles de llops orinen juntes, i deixen una marca d’olor que simbolitza el seu compromís com un anell de casament..
- L’Alemanya nazi fou el primer estat a protegir els llops, tot i que ja no n’hi quedaven. Hitler es comparava amb un llop. L’extrema dreta europea actual, en canvi, ha sabut explotar el malestar del món rural i fa campanya per eliminar l’animal.
- En una festa carnavalesca a Eslovènia, es jutja i s’executa una figura anomenada Prust, culpable de tots els mals de l’any anterior: un ritual que permet tancar el cicle i començar de nou.
També és un llibre sobre la transformació de la nostra mirada envers el llop al llarg del darrer segle: des de la promoció de la idea del “llop alfa” fins a la seva desmitificació; des de la por als atacs, fins a la idea —igualment equivocada i perillosa— que el llop no representa cap risc.
Però, finalment és una història d’esperança.
Gairebé tots els pagesos que Weymouth coneix en els seus viatges estan decididament en contra dels depredadors i creuen que la coexistència és impossible. Cap al final, però, coneix una parella de pastors que confien que poden viure amb el llop com a veí. Em recorda alguns pastors del País Basc francès que conviuen amb l’os, tot i l’hostilitat del seu entorn ramader.
Tanmateix, per a mi aquest llibre serà sempre una oportunitat perduda. No pas per l’autor, sinó per mi. Era un llibre tan evident per algú tan obsessionat com jo pel renaturalització i la caminada. Vaig tenir l’oportunitat davant dels ulls durant deu anys. I, malgrat tot, no la vaig veure.
Enhorabona a Adam Weymouth per haver-la sabut veure i per haver escrit un llibre tan captivador. El recomano vivament a les editorials catalanes interessades en el renaturalització i la migració.