Les idees preconcebudes sobre la natura són importants, especialment pel que fa a les reintroduccions. El llop, per exemple, simbolitza la gana. Les històries infantils de la Caputxeta Vermella i els Tres Porquets encara influeixen en les nostres idees: aquell llop ens voldria menjar.
Els óssos de peluix es van inventar l'any 1902
L’ós també està present a la guarderia, representat per óssos de peluix i en Winnie el Pu. Però als Pirineus l’ós té una segona identitat. En les festes tradicionals d’aquesta zona (i altres llocs), representa el sexe. Les festes han estat afegides recentment a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO per assegurar-ne la preservació.
En aquestes festes que han sobreviscut, com a Vallespir, a Catalunya Nord, els joves es disfressen d’ós i irrompen pel poble. L’ós arquetip és masculí. Ataca les dones. L’escenari principal no deixa lloc a dubtes quant a la interpretació. No hi ha ritual d’aparellament, ni ball, ni seducció. L’ós és un depredador sexual.
L’ós arquetip és masculí. Però, què és la masculinitat avui? És clar que la definició està canviant, almenys pel que fa als humans. El feminisme i la política de gènere han estat reescrivint la relació entre mascles i femelles. #metoo ha encoratjat les dones a denunciar l’agressió sexual. La pornografia ja no es amaga sota el taulell. Les nostres maneres de veure són diferents. Tant per als participants com per el públic, les festes de l’ós ja no poden tenir la mateixa importància que tenien anteriorment. I hi ha variacions que s’estan introduint. Desnaturalitzaran el caràcter transgressor de les festes? O haurien de ser benvingudes?
He anat a les tres festes a Vallespir. Tenen un patró comú: l’ós (o els óssos) comença el seu dia fora del poble. Es desperta de la seva hibernació.
Prats de Molló
Al Fort de la Guàrdia que domina el poble des del turó, presencio com un dels tres futurs ‘óssos’ és vestit. El jove porta texans i una samarreta blanca. Els seus ajudants li posen damunt un abric de pell de xai, amb la llana cap a fora. Després li freguen una barreja d’oli i sutge al cap, al coll i als braços, que brillen sota la llum del sol. Li encallen un barret tubular al cap. També està fet de pell de xai. Em sembla al Xai Shaun.
Un cop alliberat, l’ós, armat amb un llarg bastó, és acorralat pels ‘caçadors’ en direcció al poble de sota. L’ós s’adona d’una jove. L’agafa i la tomba a terra. Roden dues, tres, quatre vegades, amb cames i braços entrellaçats, abans que se sentin els trets, els caçadors disparant les seves escopetes. L’ós, sorprès, aixeca el morro, olora l’aire, allibera la noia i surt corrents. Ella es posa dreta amb la mà plena de llana. Està coberta de pols, amb una gran taca negra i oliosa a la cara i a la roba, però somriu.
Els atacs continuen. Llavors un dels espectadors homes desafia l’ós. Acceptat, l’ós llança el seu bastó cap a ell. El bastó és llançat d’una banda a l’altra. Després, els dos lluiten fins que un tret assenyala la fi de les hostilitats.
Cada vegada que l’ós es baralla amb algú, una taca negra es reparteix tant a la víctima com a ell mateix. Quan l’oli i el sutge s’aclareixen, l’ós és repintat. També s’aplica molt vi als participants. Quan l’ós arriba a la plaça del mercat, està completament negre. Esbramegant i titubejant, la ovella s’ha convertit en un ós.
Arriben els barbers, homes més vells i savis. Vestits amb camises de nit blanques i barrets, qualsevol part de la pell exposada ha estat blanquejada amb farina. L’ós és capturat i després “afaitat” – amb una llonganissa negra – per revelar l’home dins. L’ós s’ha convertit en humà.
En un vídeo del 2017, un home d’edat avançada que sembla ser del lloc afirma: “En realitat, és la femella la força impulsora. Veureu, de manera magnífica avui, les dones no fugen, carreguen abans de fugir. Però el seu únic somni és apropar-se a l’ós. I malament per aquella que no estigui marcada, que no estigui embrutida. Seria considerada com a no-dona d’acord amb el codi de la festa”.[i]
Diverses joves també entrevistades confirmen que volen ser “marcades” per l’ós. Els atacs són acceptats pels participants…
Arles
Aquí més avall de la mateixa vall, l’ós emergeix del bosc. Aquí, els ciutadans han contractat un Trapper canadenc per capturar-lo. El Trapper ha tret la Roseta, la seva dona, com a esquer. Endinsen al bosc, la Roseta doblegant-se i onejant la faldilla a l’aire, mostrant la roba interior. L’ós apareix, un ós de peluix gegant amb un cap rodó.
La Roseta i el Trapper
El Trapper intenta controlar l’ós, però sovint escapa i persegueix joves dones (i altres).
Finalment, el trio arriba al centre del poble. L’ós captura una noia i la arrossega cap a una cabana feta de branques de pi, el seu cau. Uns minuts després, l’ós surt per ser “afaitat” pel Trapper i la seva dona. El Trapper li treu el cap a l’ós per exposar l’home dins.
Sant-Laurenç-de-Cerdans
La festa a Sant-Laurenç-de-Cerdans segueix un patró semblant, amb la diferència que s’utilitza una autèntica pell d’ós. La cara de l’home, ennegrida, és visible a través del coll de l’animal.
Quan vaig estar allà el 2018, un cineasta, Tyler Freeman Smith, estava entrevistant l’home que interpretava l’ós. Tyler li va preguntar com es sentia quan es posava el vestit.
“Gairebé soc un ós, ja no soc en Sébastien. Has de transformar-te i canviar el teu estat d’ànim: soc un ós, he de caçar noies. He de quedar el més lluny possible dels caçadors… Em sento bé com a ós. Podria quedar-me així, vagarejant pel poble com un ós. La meva núvia diu que soc un ós… Saps que tothom et mira, així que no pots fer qualsevol cosa, però al mateix temps ets realment lliure perquè tens dret a fer gairebé qualsevol cosa aquest dia… [La pell és] com una armadura. Em sento invencible.”
El domador d'ós el treu al poble
Un altre personatge és un home gran i robust vestit com un nadó. El Brueta, com es diu, està estirat en un cotxet sobredimensionat. El cotxet és empès per una parella, aparentment els seus pares. L’ós i els caçadors seleccionen noies per a ell i les aboquen sense cap mena de cerimònia al seu cotxet. Simula relacions sexuals amb elles.
Hi ha també els Botifarrons, joves vestits de blanc que submergeixen botifarres en cervesa i intenten ficar-les a la boca de les noies.
Després de moltes aventures, l’ós, el domador i els caçadors envaeixen un bar ja ple. Es posen damunt del taulell mentre el domador recita la Predica.
“Us meni l’ Martí, l’espant de la contrada.
Ell ho devorava tot: homes, dones, bestiar i mainada.
Les minyonetes eren maltractades.
Malhort quan sentia la flaire sota el davantal.
Dret, la cua enlaire, piri que un dimoni,
els hi feia ballar el ball del matrimoni….”
L’esdeveniment acaba a la plaça principal, amb l’ós finalment subjugat pel seu domador. És “afaitat” amb una destral i la part superior del vestit tomba a terra.
Hi ha molts altres papers secundaris que afegeixen rialles, però el significat fonamental de les festes és clar. Simbòlicament, evoquen el poder masculí i la submissió femenina. Evoquen la fertilitat i l’aparició de la primavera: hem passat pels dies foscos i ens dirigim cap a la llum. De negre a blanc. La cacera hi és i, obliquament, la ramaderia ovina. Les festes són viatges del salvatge a la civilització, de fora a dins, de lliure a domesticat. I especialment, d’animal a humà.
Les festes, arrelades a la tradició del Carnaval, són necessàriament transgressores.
“Joan de l’Ós” i altres mites
La idea que els óssos mascles podrien ser atrets per les dones era àmpliament creguda arreu d’Europa i Àsia. A França, fins i tot l’Església estava disposada a contemplar les conseqüències morals. El nen era, de fet, humà i podia ser batejat, va declarar l’Arquebisbe de París.[ii]
De fet, les festes de Vallespir es basen en la coneguda llegenda popular “Joan de l’Ós”. Hi ha moltes versions,[iii] però típicament una jove pastora és segrestada per un ós i empresonada en una cova. Ella i l’ós tenen un fill anomenat Joan. El noi ràpidament es torna prou fort com per apartar la roca que els està empresonant a ell i la seva mare.
En un altre mite, es pensava que l’óssa era tan entusiasta pel sexe que expulsaria els seus cadells prematurament. Això significava que hauria de completar la gestació llepant-los en forma, com Plini va informar al segle I dC.[iv] (D’aquí l’expressió francesa utilitzada per descriure una persona inculta: “un ours mal leché – un ós mal llepat”.)
De manera sorprenent, els antics escriptors creien que “els óssos es lliuraven a passions amoroses desordenades, aparellant-se a terra i abraçant-se”. Es deia que “realitzaven l’acte sexual de la manera dels humans, buscant constantment plaer amorós”.[v] Gaston Fébus, en una guia de cacera escrita als Pirineus a finals del segle XIV, va incloure una il·lustració de jocs previs.
Així és com els óssos eren considerats gairebé humans, amb famílies nobles al nord d’Europa que afirmaven descendir d’un ós (masculí), el rei del bosc.
Óssos del segle XXI
Les idees sobre el sexe i el gènere no són les mateixes que abans. Així doncs, com han anat canviant les festes de l’ós?
Prats de Molló. Els vestits d’avui i la major part de l’acció es poden veure en una pel·lícula del 1936. Però, com va informar Brigitte Plo, que tenia vuit anys en aquell temps, a un diari: L’ós “volia portar-se una noia al seu antre per desflorar-la. Va pregar a la Verge que va enviar els caçadors a rescatar-la. Per això, quan era jove, quan l’ós atrapava una noia, els caçadors havien de disparar a l’aire, perquè no caigués. Això era un punt important. En aquell temps, no cobrien les noies amb oli i sutge com ara. Les noies no portaven pantalons, així que no volíem que ens fessin caure. Simplement, no era acceptable. Això va arribar més tard.”
Un segon canvi a la festa de Prats de Molló ha tingut lloc en els darrers deu anys aproximadament. Abans, només els homes desafiaven l’ós a una lluita. Ara, les dones també ho fan.
Sant-Laurenç-de-Cerdans també ha evolucionat. La invenció més significativa és l’aparició de les Figuretes, que porten faldilles de mussolina violeta. Violeta sufragista. Aquest grup exclusivament femení és una resposta robusta als Botifarrons i les seves botifarres. A les seves samarretes hi ha la consigna: “Sem pas vingut aquí per nos fer menjar-la”.[vi]
Estan armades amb figues mullades en vi moscat, que intenten ficar a la boca dels homes. La elecció de les figues també és simbòlica.
Un altre esdeveniment notable va succeir el 2015. Una dona va decidir que dos dels Botifarrons havien anat massa lluny i els va portar als tribunals. L’havien empès a terra, un d’ells intentant ficar-li una botifarra a la boca. Després un altre Botifarron va saltar sobre les seves genolls, trencant-li els lligaments. Els homes van rebre condemnes suspeses i es va ordenar que paguessin indemnitzacions.
En altres festes al llarg dels Pirineus, papers tradicionalment interpretats exclusivament per homes ara són interpretats per dones. A la festa d’Ituren/Zubieta a Navarra, les dones ara poden interpretar tant els Joaldunaks com l’ós.
L’ós a Ituren té un paper bastant patètic en una representació dominada pels Joaldunak. Mai no se’l afaita, així que queda un animal durant tota la representació.
Com es desenvoluparà això? Podria una dona interpretar l’ós a Prats de Molló? Sembla improbable. La resposta potser es troba a la veïna Andorra.
A continuació: Andorra, on l’ós és femení.
Festes de l’Ós 2024
- Ituren/Zubieta: 29 & 30 gener 2024
- Arles: 4 febrer 2024
- Bielsa: 10 & 11 febrer 2024
- Prats-de-Mollo: 11 febrer 2024
- Sant-Laurenç-de-Cerdans: 18 febrer 2024
- Encamp, Andorra, Ball de l’Ossa: febrer – veure l’edició de 2023
- Ordino, Andorra, L’Última Óssa: desembre – l’edició de 2023 va ser l’11 de desembre
Notes
[i] “En réalité, la fête de l’Ours, c’est la femme qui en est le moteur. Et vous aller le voir, magnifiquement aujourd’hui, les femmes elles fuient pas, elles foncent avant[?] de fuir. Mais elles ne rêvent que d’aller vers l’ours. Et malheur à celle qui ne serait pas mâchurée, qui ne serait pas souillée. Celle-ci serait considérée comme non-femme par rapport au code de cette fête.
[ii] Pastoureau, Michel (2007) L’Ours: Histoire d’un roi déchu. Seuil (Paris). Traduït a l’anglès (2011) The Bear: History of a Fallen King. Belknap (Harvard).
[iii] Aarne i Thompson, 301 B.
[iv] Plini el Vell Naturalis Historia VIII, 54
[v] Ysàs Trias, Eloi (2015) Els Balls de l’Ós als Pirineus, Estudi Teatral d’un Ritu Europeu d’Hivern. University Rovira I Virgili, Tarragona, p 39.
[vi] https://www.lindependant.fr/2012/04/09/les-figueretes-etaient-de-la-fete,129900.php
Related Posts
